Bona nit i tapat!

Si encara hi ha algú que entri en aquest blog per casualitat...
us faig saber que CONTRACORRENT tanca les seves portes definitivament. La meva realitat m'empeny a fer el tancament oficial d'aquest blog en el que compartit moltes sensacions, pensaments i realitat.

Però la vida és plena d'etapes. Ara tanquem unes portes i ara n'obrim d'altres.
Prefereixo escriure alguna frase al facebook i comentar-la, o enganxar algun link que ens permeti comentar algun aspecte, o senzillament llegir el què pensen els meus amics internàutics en els seus blogs respectius.
No us enganyaré pas si us dic que tinc que tinc ganes de continuar escrivint, però potser per compartir d'altres coses... o senzillament per escriure... o...ja ho veurem.

Gràcies a tots per haver donat vida a aquest blog. Junts ens hem fet un xic més grans!!!
Salut a tots!!!

La MEVA interpretació

00:13 hores.
96'5% escrutat. 169, 154, 10, 6 i grup mixt.
Me'n vaig a dormir. Abans, però valoro personalment el que penso del dia polític d'avui.

M'ha agradat...
-veure com el PP no és el que alguns fanàtics es pensaven que seria;
-acabar sense cap majoria absoluta de cap partit polític (de la majoria absoluta a la dictadura, només mig pas);
-llegir el % de participació dels ciutadans i cuitadanes que s'ha acostat a les urnes per dir el seu parer;
-saber que un partit nacionalista català podrà tenir un pes força interessant a Madrid;
pensar que Ciutadans ha de callar (ja sigui en català o en castellà) perquè no han estat res;

No m'ha agradat...
-el relfex de la bipolarització PSOE-PP que ens han fet menjar durant la campanya electoral;
-la pèrdua de representació política de la majoria de partits minoritaris com a conseqüència de la idea anterior;
-haver de tornar a sentir de tots els partits polítics que "som els millors", "hem guanyat" i bla, bla, bla... i que cap (excepte en Llamazares) accepta errors que hagi pogut tenir;
-veure que el meu vot pugui interpretar-se de manera errònia (si algú vol saber perquè jo he votat això, que busquin mecanismes per preguntar-m'ho i no suposin que jo...)
-observar que molts dels catalans més catalanistes, fervorosos defensors de la pàtria catalana, han perdut en favor de els socialistes-dependents de Madrid.

I el que m'agradaria...
1. que els socialistes catalans agafessin els seus 20 escons i fessin grup propi. SI NO DEPENEN DE MADRID QUE DEMOSTRIN, NO?Toma moreno!

2. que els socialistes espanyols pactessin amb CIU per a la investidura, tot i que em digueu que això no passarà... (QUE TOTA ESPNYA VEIÉS QUE CATALUNYA TÉ UN CERT PODER a l'hora de decidir qui governa Espanya seria la millor entrada per començar a deixar clar qui som).

3. que en Rajoy continui essent el cap de llista de PP (és el MILLOR FAVOR que ens poden fer!)

4. que, quan s'hagués de demostrar alguna cosa a Madrid i a les espanyes, els partits polítics catalans es deixessin, d'una punyetera vegada, de tonteries i de tirar-se els plats pel cap i, que ajuntessin posicions per a fer valer Catalunya per sobre de tot. Perquè mentre a casa no lluitem tots pel mateix objectiu, a fora no pararan d'enriure's de nosaltres i de fer-nos servir com a moneda de canvi per allò que vulguin...

I, per últim, m'agradaria que més tard o més d'hora pogués fer aquest mateix escrit parlant, en els mateixos termes, de les eleccions generals de l'estat català.

Així, doncs... Bona nit i bona setmana!

Els 32 del dia 9

Després de llegir el post publicat al blog d'en Ferran, m'he sentit moralment obligat a fer públic, el nom dels 32 partits polítics, que es presenten a les eleccions del 9 de març (amb els corresponents vincles a les sevs pàgines web). Doncs, sí. Em veig amb l'obligació moral de fer-vos saber (encara que sigueu molts o pocs els que ho llegiu) que la realitat política española és força més diversa que el que ens intenten fer veure.

He de dir que, després d'ordenar-los i d'entrar en les pàgines web d'alguns d'ells:
M'ha sorprès POSITIVAMENT: observar la diversitat d'opinions i projectes polítics i comprovar que la realitat de tot el món polític español no es redueix a un cara a cara entre "ZP i Mari-ANO". I m'ha sorprès NEGATIVAMENT: llegir alguns noms que imaginava oblidats en el passat, la manca de respecte en alguns dels programes o publicitats polítiques, el qüestionable tarannà democràtic d'alguns d'aquest partits i la manca d'informació sobre l'existència de tots ells.

Aquests són els 32 partits polítics per ordre alfabètic:

1. Alianza Nacional

2. Alternativa Española

3. Alternativa motor y deportes

4. Ciudadanos en blanco

5. Ciutadans - Partido de la ciudadania

6. Convergència i Unió

7. Democracia nacional

8. Els Verds - L'alternativa ecologista

9. Els Verds - Los Verdes

10. Escons insubmisos

11. Esquerra Republicana de Catalunya

12. España 2000

13. Falange auténtica
14. Falange española de las J.O.N.S.

15. Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

16. Izquierda republicana - Partit republicà d'esquerra

17. Lluita internacionalista

18. Partido antitaurino contra el maltrato animal

19. Partido comunista del pueblo de Catalunya

20. Partido de las libertades civiles

21. Partido de los pensionistas en acción

22. Partido Popular

23. Partit carlí de Catalunya

24. Partit dels Socialistes de Catalunya

25. Partit família i vida

26. Partit Humanista de Catalunya

27. Partit obrer socialista internacionalista

28. Partit per Catalunya

29. Partit republicà català

30. Por un mundo más justo

31. Solidaridad y autogestión internacionalista

32. Unión Progreso y Democracia

I jo el 9 de març, aniré a votar.

No pas perquè m'importi Espanya... sinó, senzillament, perquè considero que NO FER-HO és un gran manca de respecte a la gent que ha lluitat per aconseguir aquesta possibilitat democràtica...

En qüestió de menors... SOM TOTS!!!

L'Emilio Calatayud és un jutge de menors de Granada exemplar en les seves paraules i en les seves condenes. Una filosofia concreta, una manera d'entendre la vida que, si més no, hauriem d'escoltar pares, mares, educadors, i aquells que creiem que la responsabilitat dels infants és de TOTS i cadascun dels membres de la societat

"Mi mayor satisfacción es que ahora estén aquí, sentados a mi lado, rehabilitados, contentos con sus nuevas vidas. ¿Cuándo un juez se encuentra así, amigablemente, como yo hoy, con tres de sus antiguos condenados?». Potser això ja ho diu tot, però encara que siguin dos videos de 10 minuts de durada cada un: Dediqueu-li el temps que s'ho val!!! (Molt més que tots els anuncis que veuràs enmig de qualsevol de les sèries que segueixes o de les pel·lícules que veus....)

Quan els estels són massa joves...

He pensat en tu cada dia, des del moment que la Laura va trucar-me al mòbil.

Fins i tot, quan la nit d'abans d'ahir tornavem de Mollet, vaig estar a punt de proposar-li a la Meri que passés amb el cotxe per allà. Eren els voltants de la mateixa hora, una setmana justa més tard.

Sorprenentment, aquesta nit he somiat amb tu.

Veiem junts des de la distància l'esdevenir d'un dia qualsevol. T'esforçaves en acostar-te a la gent per parlar-los-hi i no podies. Te m'abraçaves i em deies: "¡Es una mierda, Kudina!". I ploraves.

Des de la impotència, t'intentava consolar, mentre recolzaves la teva cara sobre la meva espatlla, i, sense saber què dir-te ni saber que sentir, a mi també se'm negaven els ulls...

Després d'haver compartir tardes de dissabte plenes de jocs, bromes, dinàmiques, xerrades i alguna sortida, una mica de mi es va quedar en tu, com passa amb tots els educadors que estimem, i una mica de tu es va quedar en mi, com li passa a tothom qui es deixa estimar. I, és per això que, de totes les espurmes que provoca el teu estel n'hi ha algunes que no cremen des d'allà dalt, sinó que cremen dins del meu cor.

El pare i el fill

Aquesta és la història d'un pare australià que cada any realitzava una prova atlètica anomenada IRONMAN TRIATHLON, el desig més gran del qual era poder-la realitzar amb el seu fill, paralític cerebral des del dia del seu naixement

La IRONMAN TRIATHLONés una de les proves atlétiques més dures que existeixen: consisteix en NEDAR 4 km a través d'un llac o mar, recórrer 180 km en BICICLETA i CORRER una marató de 42'5 km... Sense cap tipus de descans. Els campions del món acostumen a realitzar la prova amb unes 8 hores i 15 minuts de temps...

Amb 60 anys, el pare va apuntar-se a la prova i també va apuntar al seu fill per realitzar-la conjuntament i d'aquesta manera complir el seu gren desig.

No tinc paraules, les imatges deixen pas a l'emoció...

PD: Gràcies Òscar per fer-nos arribar aquest regal de la vida!